Contextualització antropològica
Deixeble de Franz Boas i Ruth Benedict (Antropologia de la cultura i personalitat), Margaret Mead ha estat una de les figures femenines més influents en el món de l’Antropologia sobretot per la seva sensibilitat en l’estudi d’altres cultures. Va ser la primera antropòloga en dedicar-se a l’estudi de l’educació i cria dels fills en diferents cultures, de manera que fins i tot avui en dia els seus treballs sobre l’ensenyament són una referència bàsica.
L’obra que ens ocupa s’emmarca dins el context de l’escola de Cultura i Personalitat nord americana, tendència que sorgeix cap als anys vint en contraposició al determinieme biològic desenvolupat a partir de les teories de Darwin i en defensa de la teoria que allò que determina el tarannà d’un poble és la cultura i l’educació i no pas els factors biològics i racials heretats genèticament. D’aquesta manera, Boas és el primer en desvincular les variables lingüístiques, físiques i culturals superant les concepcions racistes i nacionalistes de la societat occidental del moment.
Mead, que junt amb Benedict són les figures clau d’aquesta escola que estudia la variabilitat del caràcter i l’estructura bàsica de la personalitat dels pobles àgrafs, destaca per ser la introductora dels estudis etnogràfics dobre la sexualitat humana i la contrucció social de les categories de gènere, despertant el interès per l’estudi de la dona i la infància dins la disciplina atropològica.
Margaret Mead, vida i obra.
Filadèlfia, 1901 – Nova York, 1978. Nascuda en una família de classe alta i amb gran cultura, el seu pare era professor d’Economia a la Universitat de Pensilvània i la seva mare es dedicava professionalment a la Sociologia. Des del 1921 va estudiar Psicologia i Antropologia a la Universitat Columbia de Nova York, en acabar la seva carrera fou contractada com a professora associada. També va estar molt vinculada al Museu Americà de Història Natural.
Animada per Boas i Benedict, qui foren a la vegada els seus mentors i millors amics, es decideix a realitzar diferents treballs de camp a Nova Guinea i Bali prenent com a punt de partida “la hipotesi benedictiana segons la qual la selectivitat cultural en pla temperamental ens ajuda a entendre com les cultures són contruïdes pel que fa els valors” (Llobera, El camp i el mètode de l’antropologia, pàg. 37) és a dir, com la cultura pot influenciar sobre el desenvolupament social humà.
El 1925 va viatjar a Samoa amb l’objectiu d’estudiar si les circumstàncies condicionen el pas de la infància a l’adolescència com un fet traumàtic. Les conclusions d’aquest treball de camp van aparèixer el 1928 sota el nom de Coming of Age in Samoa, on exposava que la transició d’infant a adolescent era suau i sense estar marcada per les angoixes emocionals o psicològiques, l’ansietat i la confusió observades als EE.UU. Amb aquesta obra, Mead va presentar en públic, i per primera vegada, la idea que el caràcter adquirit per un individu al llarg de les fases de creixament i socialització s’acaba definint segons les necessitats específiques de cada cultura, de manera que el caràcter de l’adolescent pot estar definit i ser característic en funció de l’entorn on s’hagi criat.
Entre 1928 i 1929 va viatjar a les Illes Manus de Nova Guinea, d’on sorgiren dos llibres més: Growing up in New Guinea i Social Organization of Manu’a. Més tard, a Bali, va explorar noves formes per documentar el pas de la infància a l’edat adulta i la manera com la societat marca aquesta transició a través dels símbols.
Margaret Mead tenia una concepció hol•lística de la cultura, expressada a través de la interconexió i relació dels diferents aspectes de la vida humana, gràcies a la qual va esdevenir una especialista en tot tipus d’aspectes culturals. Reprenent l’herència del relativisme cultural present en Boas, Mead fa emfatitzar sempre el possible aprenentatge que es podia obtenir a partir de l’estudi d’altres societats, definint la diversitat cultural com un recurs i no pas un inconvenient. Va ser precisament gràcies a aquest interès per aprendre dels altres que es va guanyar el respecte i l’admiració del públic en general.
El 1944, poc abans del final de la Segona Guerra Mundial (motiu pel qual va haver de suspendre la seva investigació al sud del Pacífic) va fundar junt amb Benedict l’Institute for Intercultural Studies (IIS) dissolt el desembre de 2009 després de sis dècades d’activitat. L’impacte del conflicte bèl•lic i les seves conseqüències la van definir com una defensora de la idea de superació i possibilitat humana cap al canvi. En contra d’un pensament intel•lectual generalment molt més pessimista respecte aquest tema, considerava que els patrons de racisme, bel•licisme i explotació ambiental eren costums adquirides, i que la societat humana era capaç de moficiar-los per tal de construir nous principis socials completament diferents. Aquest pensament va ser l’orígen de la seva famosa frase i eslògan de l’IIS: “Never doubt that a small group of thoughful committed citizens can change the world” (No dubtem mai que un petit grup de ciutadans compromesos poden canviar el món).
Va ser professora i presidenta d’honor de diferents institucions i associacions (destacant l’American Anthropological Association i l’American Association for the Advancement of Science), rebent múltiples homenatges i honors. Va morir el 1978 deixant un voluminós llegat de llibres, articles i treballs, testimoni de la seva admirable personalitat.
A part de ser editora de Cultural Patterns and Technical Change (1953) i dels articles de Ruth Bebedict agrupats amb el nom de An Anthropologist at Work (1959), els principals llibres de Margaret Mead són:
Coming of Age in Samoa (1928), Growing Up in New Guinea (1930), The Changing Culture of an Indian Tribe (1932), Sex and Temperament in Three Primitive Societies (1935), Male and Female (1949), New Lives for Old: Cultural Transformation in Manus, 1928-1953 (1956), People and Places (1959), Continuities in Cultural Evolution (1964), Culture and Commitment (1970).